Etnò
Per
conéisser una barca tradicionala
(costièra
lengadociana)
I
a aquí pas que las principalas.
Quauques unas an
trabalhat fins las annadas 70 . Èran fustejadas sens plan, pas
qu'amb un gabarrit, e segon la demanda dau patron. Antau se las
caracteristicas de cada modèl càmbian gaire, las dimensions elas
pòdon cambiar
e tanben de detalhs.
Uèi
servisson totas per la plasença e la pesca pel léser.
En Lengadòc, sèm a la crosada de las influéncias Catalanas e Provençalas. La barca qu'es plan d'aicí es la bèta Lengadociana das
estanhs.
A
la gròssa, per conéisser una Provençala tendrà una vela espigada ,
una polacra e un capilhon a colhetas, una Catalana, una vela unenca e
un capilhon a cofa e una cuberta amb mai de bogat.
BÈTA
(Nacelle) 12 –28 palms
Las Siloetas son
d'escala e
1
palm fa 0,25m
Barca de vela latina assolada
(plate)
Las barcas das estanhs de
Lengadòc servissián a la pesca mas tanben a la caça, a la
passejada e un pauc a tot.
Se trapava d'en pertot, èra
fustejada a Sèta, Palavàs, Mèsa, Agde.
Ne'n
demòra gaire de vertadièras mas podètz en trapar uèi a Bosigas,
son d'originaus ( Amitie, Gracchus Babeuf qu'es monument istoric).
Son cosinas amb las Bètas
Martegalas e Marselhencas e tanben amb los Betons Audencs e Catalans.
Se
coneis: es
plata, lo pau es clinat un pauc a popa, ten pas qu'una vela, pas de
capilhon
Gracchus
Babeuf, Chantièr
Buonomo, Mesa, 1953
BARCA CATALANA (barque Catalane)11/12m (44 palms)
Barca de la pesca a la mar e
per la jornada. Pescava l'anchoia, la sarda, lo verrat, lo ton.
D'en premièr fargada en
Catalonha nòrd ( Banhols, Cotliura, ) fins 1910 e aprèp la guèrra
a Sèta, Agde, Valràs Es una barca fòrça segura.
Podètz ne'n trapar uèi a Sèta,
Palavàs, lo Grau del Rei, e tanben a Canet Roselhon, e Argelas de la
marenda (ND de Consolacion -Monument Istoric)
Se
coneis : Un aubre clinat cap a l'aproa, una sola vela , redonda,
un
capilhon a cofa, una coberta força bogada, tres apostes fan lo pavès.
Mont Sant Clar, Chantièr Aversa,
fustièr Savastano,Seta, 1945.
Pel vocabulari tecnic:
BARQUETA
MARSELHESA (Barquette Marseillaise)
5/10m (20-40 palms)
La
barca de la pesca per lo leser e la passejada familhala. Las
mai grandas que servissián a carrejar los malons, son sobretot uèi per la pesca
costièra e n'i a fòrça que pescan encara. Se trapan uèi d'en
pertot sus la còsta de Tolon fins Catalonha.
N'i a mai de 500 dins lo
quartièr de Marselha e quauques desenaus pel lo de Seta
A Bosigas , Belle de Mai
(chantier Rioppolo marseille 1963 , Bise aigüe, replica, cap d'òbra
de companhons fustièrs, 2002, Sant Leon 1958 qu'èra una malonièira.
Se
coneis: Se troba de dimension fòrça diferentas mas totas tenon
l'aubre drech, pòrtan una mèstra e una polacra, totes lo capilhon
son a colhetas, la coberta a gaire de bolga, per lo paves n'i a
qu'una sola apòsta
Bise Aigüe, replica
de barqueta Marselhenca. Ostau dau
companhonatge,
Marselha, 2002.
Marselha, 2002.
MORRE
DE PÒRC
MOURRE
DE POUAR (en Provence) 6/12m
Barca
de vela latina (vela espigada amb polacra– pointue avec un foc) e
cavada, que ven de Provença. Ten son nom de son nas
Barca
que se menava e virava fòrça plan es per aquò que los pescadors del
Grau del rei l'avián presa.
Per
remontar a orsa per Vidorla (pour remonter le Vidourle contre le
vent).
N'i
aviá gaire a Sèta e per los autres pòrts.
Fasiá
totas las pescas de mar mas sobretot la Cencha qu’es
una pesca al ton amb rets fargats en redon per trapelar los peisses.
N'en demòra pas qu'un qu'es
d'espòca : “Lisieux” au Grau. N'i a tanben de nòvas fargadas a
Frontinhan e al Grau tanben.
Se coneis: Per sas formas mai
largas, porta una polacra e una vela espigada, a pas de capilhon mas
una mena de cagarau que supòrta un pichot ròstre ? Es aquò que li
a fach donar lo nom "morre de pòrc".
Mirelha, Morre de pòrc - lo grau dau rei
BARCA
DE BUÒU
15/18m Bateau Bœuf
Barca
de vela latina (vela espigada amb polacra–
)
e cavada, que ven de Provença.Se
ditz Buòu per que fa una pesca d'art grand
amb un Gangui ( le chalut) tirat per doas barcas: lo Buòu e la
Conserva.Es una granda barca que tomba
pas jamai l'antena, qu'es lo Mossi que monta per la brassar. Èran
fustejadas sobretot a las Martegas e a Agde .Uèi n'en demòra pas pus, que
foguèron destruidas a la guèrra.Es
pasmens encara uèi la barca das setòris
Per las annadas 20 a Seta